Els productes audiovisuals que fomenten l’esperit crític, sobres certs temes o sobre el propi mitjà, serveixen per obrir els ulls als espectadors o bé funcionen com a opi per als que ja tenen els ulls oberts?
Dichos medios, no sólo continúan afirmando un status quo, sino que, en la misma medida, no arrojan sobre el tapete preguntas muy esenciales sobre la estructura de la sociedad. De ese modo, promoviendo el conformismo y facilitando escasos motivos para una valoración más crítica de la sociedad, los medios de comunicación de masas, financiados por el mundo comercial y por la industria, encauzan y contienen, de una manera indirecta, pero eficaz, el inevitable desarrollo de opiniones genuinamente críticas.
Paul Lazarsfeld i Robert Melton
Quan el producte sorgeix del mateix mitjà de comunicació personalment no puc més que sospitar de les seves funcions directes o indirectes, i és que per molt ben tractat que estigui el programa concret, poden ressonar tant la sentencia més coneguda de Marshall McLuhan “el medio es el mensaje”, en el sentit que el mitjà funciona com una trituradora de diferents ingredients per acabar servint un puré que tot i les seves incerteses evoca un efluvi interessat procurant el bé dels interessos “corporatius”, o la mateixa supraestructura Marxista. El mateix context on es desenvolupen aquests missatges és capaç d’equilibrar, i fins i tot de subvertir, l’aparent intenció autocrítica.
De totes maneres poques coses són blanques o negres i com els territoris híbrids semblen el nostre present hem de tenir present que ni el mitjà de comunicació és l’únic responsable d’aquesta supraestructura mediàtica ni està clara la relació causa-efecte, el tema sembla més aviat el ser capaç de reconduïr aquests efectes en temps real.
Per altra banda, i següint amb els falsos informatius, què succeeix quan l’enganyat és (en principi) el propi mitjà de comunicació? Aquest seria el cas, per exemple, del duo d’activistes còmics The Yes Men, que van aconseguir infiltrar a un dels seus membres en directe en un noticiari de la BBC per, actuant com a directiu de l’empresa Dow Chemical, emetre un comunicat de disculpa i reparació de l’accident succeït a Bhopal. Sense entrar a jutjar cadascuna d’aquestes accions que utilitzen la falsedat, considero obvi que respiren orígens i desenllaços ben diversos en la seva pulsió original, en el canal utilitzat i en les conseqüències, però l’efecte que pot tenir sobre l’espectador i el seu paper en la recepció i la interpretació dels missatges és ben difícil de fotografiar i com he comentat, em dóna la sensació que tot missatge pot ser reequilibrat o subvertit en mans dels grans mitjans que bombardegen segon a segon la imatge de la suposada realitat que ens envolta; tot ajudant a hegemonitzar idees en la xarxa social existent d’opinió pública.
